Mallorca, el DCVB i el cedulari

Sense Mallorca, el DCVB no hauria existit. Va ser un manacorí il·lustre, Antoni M. Alcover, qui el 1901 va llançar la Lletra de Convit per dur a terme el projecte col·laboratiu que ha vist mai la llengua catalana, més i més si tenim en compte els migrats mitjans de l’època. El DCVB neix a Mallorca i Mallorca acull el DCVB des del primer dia de la crida d’Alcover fins a la seva culminació per part de Francesc de B. Moll l’any 1962.

Antoni M. Alcover és Fill Predilecte de Mallorca des de 2007 i Francesc de B. Moll és Fill Adoptiu de Mallorca des de 2003, l’any del seu centenari, ambdós nomenaments acordats pel plenari del Consell de Mallorca al seu dia. El DCVB es va concebre, dirigir i redactar des de Mallorca, i els mallorquins ens en podem sentir legítimament orgullosos.

Els dos autors desenvoluparen tota la seva activitat cultural i lingüística des de Mallorca, on tenen carrers, places i avingudes amb el seu nom (29 en total, 17 duen el nom d’Antoni M. Alcover i 12 el de Francesc de B. Moll). La UIB té dedicat un edifici del campus a Antoni M. Alcover. Hi ha 5 centres educatius que duen un dels noms dels dos autors del Diccionari. Manacor compta amb la Institució Pública Antoni M. Alcover, que gestiona el centre cultural dedicat a la figura d’Alcover i a la seva obra, singularment les rondalles mallorquines i el DCVB. A Mallorca va néixer la Xarxa Alcover de teatre, denominació inspirada en les seves eixides per tot el territori de la llengua. El desembre de 2022, a proposta de la IFBM, Palma va proclamar Antoni M. Alcover com a Fill Il·lustre de la capital de les Balears (Francesc de B. Moll ho era des de 1998). El retrat de Francesc de B. Moll com a Fill Il·lustre presideix, amb altres, els plenaris del Consell de Mallorca a la sala de plens.

Mallorca va ser el quarter general del DCVB durant dos terços del s. XX, una obra que conté 150.963 entrades i que al llarg d’aquesta dècada té, en la versió digital, ni més ni manco que 6.883.697 consultes anuals des de l’any 2020.

Quan parlam del DCVB ens referim segurament a l’aportació més rellevant feta mai des de Mallorca a la llengua catalana. El DCVB és un patrimoni viu i l’únic diccionari que posa en valor la immensa riquesa de la varietat geogràfica de la llengua. Primer, aquest projecte va ser impulsat des de 1901 per Antoni M. Alcover des de la seva residència a Palma, a prop de la Seu  (a Can Muntanyans, carrer de Sant Bernat, 3, com avui recorda una placa) i, després, per Francesc de B. Moll des de la seu de l’Editorial Moll al carrer de Torre de l’Amor (Sa Calatrava).

El Moll Vell de Palma va ser el punt de partida i d’arribada de les eixides filològiques, que des de 1901 fins a 1922 varen recórrer tot el territori de la llengua de cap a peus per recollir dades de la llengua parlada i aconseguir col·laboradors que enviarien fins a tres milions i mig de cèdules, avui depositades amb les mítiques calaixeres a l’Arxiu del Regne de Mallorca, al carrer de Ramon Llull, 3, de Palma, juntament amb el fons de la correspondència i biblioteca d’Alcover i Moll.

Amb el suport del